Search results for "Cultura catalana"
showing 10 items of 29 documents
Ferran de Pol i la cavalleresca catalana. Notes sobre un text inèdit
1998
En el procés de formació intel.lectual i literària de Lluís Ferran de Pol (Arenys de Mar, 1911-1995), la literatura clàssica i la literatura catalana medieval ocupa un lloc important. Ferran tingué una formació literària autodidacta i des de ben jove col.laborà en revistes i diaris locals, tasca periodística que ja no abandonaria mai. Escriu a la revistes arenyenques Oreig (1932) i Salobre (1935). Les seues col.laboracions són ressenyes, proses i alguna escadussera traducció.
Unitats de xoc, de Pere Calders: el testimoni de la guerra arran d'humanitat
2021
Unitats de xoc pertany a l'apartat de l'obra caldersiana que apareix directament vinculat amb l'experiència vital de l'escriptor, el de les obres que prenen la Guerra Civil, viscuda per Calders com a soldat, com a motiu d'inspiració o font de la història. Hi ha dos trets que singularitzen Unitats de xoc dins la literatura de guerra: d'una banda, el fet que el pacte autobiogràfic, el valor documental i el realisme propis del dietari de campanya es combinen amb l'inconfusible estil caldersià; i, de l'altra, la universalitat d'un testimoni que transcendeix les circumstàncies i els detalls de la guerra que reflecteix per a assolir un valor moral atemporal. Més que els aspectes descriptius o que…
Ressenya a Francesc Pelai Briz: entre la literatura i l'activisme patriòtic, de Ramon Panyella i Ferreres
2015
Ressenya a Francesc Pelai Briz: entre la literatura i l'activisme patriòtic, de Ramon Panyella i Ferreres
Josep Francés Pastor (1880-1957)
2018
Aquest article té un propòsit doble: d'una banda, pretén donar compte de la vida i de l'actuació política del meu avi, Josep Francés Pastor 1880-1957), alcalde (1920-1923 i 1930-1931) i regidor (1934-1936) de la Pobla -aspectes pràcticament inèdits-, i, d'altra banda, evocar els records personals que, de xiquet, conserve d'ell i de la vida social i familiar al voltant seu.
De M. Bergeret a D. Toni de Bearn: Llorenç Villalonga, ironista
2011
El present article investiga la importància de la ironia en la producció literària de Llorenç Villalonga. En primer lloc analitza l'ús de la ironia en l'escriptor francès Anatole France, mestre admirat de Villalonga, i de manera particular en el seu personatge Lucien Bergeret, la màxima creació de l'autor. En segon lloc estudia la concepció de la ironia en Villalonga i del seu ús a la seua novel·la Bearn o la sala de les nines, amb una atenció especial al seu protagonista, l' eiron D. Toni de Bearn, personatge íntimament relacionat amb el professor Bergeret francià, i als models novel·lístics de la novel·la de tesi i de la novel·la d'aprenentatge o de formació. This paper is devoted to stud…
La ironia en Rusiñol:«L'Auca del senyor Esteve»
2015
El present article té com a objectiu estudiar la importància de la ironia en Santiago Rusiñol mitjançant l'anàlisi de la novel·la L'auca del senyor Esteve, publicada l'any 1907. En primer lloc hom descriu el concepte d'ironia que tenia l'autor i després hom passa a comprovar la utilització d'aquest recurs en la novel·la esmentada, mitjançant els apartats següents: la ironia del narrador, la ironia situacional i la ironia hipertextual o paròdia. La ironia del narrador -i la ironia verbal, ací no estudiada- apareix com la més decisiva: ens permet veure el joc de distanciament irònic del narrador envers els personatges, tant de les accions com dels pensaments i sentiments, alhora que utilitza …
Les informacions de Muntaner sobre pobles i ètnies a la secció grega de la Crònica.
2019
A la Crònica de Ramon Muntaner hi ha una diversitat de gèneres literaris, entre els quals el de la crònica de viatges destaca per la seua novetat a l'època. L'article tracta dels continguts etnogràfics inclosos a la secció grega de l'obra. Una primera tasca consisteix a situar l'obra dins del seu context literari, amb una breu síntesi de les característiques de les obres historiogràfiques centrades en aspectes etno- i antropològics. Tot seguit, passem a exposar els punts de contacte de l'autor amb aquesta perspectiva, que era aliena als objectius dels cronistes precedents. Finalment, procedim a destriar el perfil etnogràfic d'aquells passatges que l'exemplifiquen, a partir d'un corpus concr…
Josep Bernat i Baldoví: l'estètica de la paròdia
2009
Josep Bernat i Baldoví: the aesthetics of parody The present article is an attempt to show the importance of parody in the literary output of Josep Bernat i Baldoví. It is a well-known fact that humour and burlesque are the basis of the sainet ('short farce'). And the Valencian author in question is no exception. Moreover, without abandoning humorous play, Bernat directs a very considerable part of his creative effort towards exploitation of parody, that is, ludic recreation of literary tradition, so that it becomes a typical feature of his work. And it is not present solely in his plays, but also abounds in his narrative, as manifest by the unfinished novel Els misteris de Patraix ('The my…
Militarismo, imaginario medieval y construcción identitaria catalana en la revista Quaderns de l'exili (México, 1943-1947)
2016
Uno de los aspectos más relevantes de la cultura catalana contemporánea es la producción de diarios y revistas. Y es más destacable todavía cuando se produce en condiciones políticas adversas, por ejemplo, en el exilio. Hay, efectivamente, una importante producción de revistas catalano-americanas en el siglo XX, sobre todo en el exilio republicano de 1939, y especialmente en México.
Francesc Trabal: l'aposta pel narrador revoltat
2013
Summary: During the interwar and post-war period, Francesc Trabal was commited to renewing the realist-naturalist fiction pattern from a parodic-ironic perspective. Trabal's narrator undertakes to programmatically break up the rules of realist verisimilitude. The author does not cease to appear in the story, while the characters are able to leave it through the splendid use of a metalepsis. This paper shows how Trabal's novels achieve a unique appearance due to intertextual relationships (quotation, allusion and refer- ence), mentions of cinema techniques, the incorporation of historical characters in the fictional world, the narrator's transformation in an unreliable storytelling machine, …